Les oirás, Laertes.
Deixeu-nos.
(Llegint.)
«Poderós i alt senyor: Sabreu com m'han abandonat nú en vostre regne. Demà sol·licitaré permís per a presentar-me a vostra reial presència; i, en ser-hi, mitjançant vostre consentiment, vos contaré el motiu de mon impensat i ben estrany retorn.v
Hàmlet.»
Això que és? Han, també, tornat els altres?
o bé és una facècia, tot mentida?
La lletra coneixeu?
És ben bé d'Hàmlet.
Diu «nu», i al peu diu «sol», en postescriptum.
Pots explicar-m'ho?
Jo, senyor, mi hi perdo.
Però deixeu que vingui. Se'm rescalfen
les febleses del cor sols amb la idea
de viure i, fit a fit, poder-li dir:
—Això has fet tu.
En aquest cas, Laertes
(i com podrà sé així i d'altra banda
com altrament d'així podria ésser)
vols deixar-te guiar?
Senyor, accepto
si a la pau no em guieu.
