Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
REI

 A la pau teva.
Si és que ell és de retorn perquè ha pres via
contrària a son viatge, i es proposa
no tornar-se a embarcar, penso d'armar-li
un parany, que en la pensa ja saono,
i altre remei no ha de tenir que caure-hi.
Sa mort no aixecarà vents de condemna,
i fins sa mare n'absoldrà el sinistre
creient-lo un accident.

LAERTES

 Senyor, maneu-me:
tant més si hi ha camí que del sinistre
jo en siga l'instrument.

REI

 De dret hi toques.
D'ençà que vas anar-te'n, moltes voltes
se t'ha enaltit aquí, i al davant d'Hàmlet,
per una qualitat en la qual diuen
que excel·leixes: de tots els teus talents,
cap no ha assolit de fer-li tanta enveja
com aquell que, per mi, jo el considero
de pop preu.

LAERTES

 I quina és aqueixa gràcia?

REI

Un res de cinta en el capell dels jóvens,
que es precisa no obstant; car tant li escauen
al jovent els vestits llampants i frèvols
com a la gent d'edat les robes fosques
i les pells, sanitoses i honorables.
Fa uns dos mesos vingué en aquesta terra
un cavaller normand. Jo puc ben dir-te
que he vist, i que he lluitat amb gent de França,
i que saben muntar a meravella;