Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/155

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
HORACI

Ni un senyal més, senyor.

HÀMLET

El pergamí, no el fan de pell de moltó?

HORACI

Sí, mon senyor, i de pell de vedell.

HÀMLET

Doncs són vedells i moltons els que d'això es refien. Vull parlar a aqueix home. — De qui és, aqueixa fossa, company?

PRIMER FOSSER

Meva, senyor.

(Canta.)

 «I, en terra un clot que li facin,
 per tal hoste ja n'hi ha prou.»

HÀMLET

Bé, dius que és teva perquè hi ets dins.

PRIMER FOSSER

Vós en sou fora, senyor; per tant, no és vostra. Per ma part, ni que no fos dins, és meva.

HÀMLET

Tu ments, essent a dins i dient que és teva; car és per a morts i no per a vius: doncs ments.

PRIMER FOSSER

Es una mentida viva, senyor, que de mi se'n tornarà a vós.

HÀMLET

Per a quin home la caves?

PRIMER FOSSER

Per a cap home.