Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/158

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

l'aigua, senyor, és el gran destructor dels mala pesta de cossos morts. Veu's ací ara una calavera: aqueix crani ha estat sota terra vint-i-tres anys.

HÀMLET

De qui era?

PRIMER FOSSER

D'un mala pesta de foll minyó. ¿Qui us penseu que era?

HÀMLET

Què em sé jo!

PRIMER FOSSER

Mala pesta pel foll truà! Un dia em va tirar al cap una ampolla de rin. Aqueixa pròpia calavera, senyor, fou la calavera de Yorick, el bufó del rei.

HÀMLET

Aqueixa?

PRIMER FOSSER

La mateixa.

HÀMLET

Deixa'm-la veure. (Pren la calavera.) Ai, pobre Yorick! Jo el vaig conèixer, Horaci: un minyó d'infinita gràcia, de fantasia excel·lent. Mil cops em dugué a coll-i-be. ï, ara, que horrible em resulta d'imaginar-me'l! La gorja se m'hi subleva. Ací es movien aquells llavis que he besat qui-sap-los cops! I ara, ¿on són, tes moferies, tes cançons i saltarenes, tos alegres acudits, que feien esclatar la taula a riallades? ¿No en tens ni un, ni per burlar-te de ta ganyota? Del tot perdut? Doncs ara vés-te'n al tocador de madama i digues-li que, ni que es posi un dit de pintura al damunt, haurà d'acabar per tenir la teva gràcia: fes-la riure dient-li això! Fes-me el favor, Horaci: digues-me una cosa.