Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/162

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
LAERTES

 Que el dimoni et prengui l'ànima!

HÀMLET

No has orat bé. Jo et prego
que aqueixos dits em treguis de la gola;
car, no essent biliós ni temerari,
hi ha en mi quelcom de perillós que hauria
de témer ta prudència. Les mans fora!

REI

Procureu separar-los!

REINA

 Hàmlet! Hàmlet!

TOTS

Cavallers!

HORACI

 Bon senyor, assossegueu-vos.

(Els descomparteixen, i ambdós ixen de la fossa.)
HÀMLET

Bé, doncs: disputarem sobre aquest tema
fins que ja mes parpelles no bateguin.

REINA

De quin tema, fill meu?

HÀMLET

 Jo amava Ofèlia:
quaranta mil germans jamai podrien,
amb tot el llur amor, passar ma suma.
Per ella, què vols fer?

REI

 És boig, Laertes.

REINA

Per' mor de Déu, calmeu-lo!