perquè enjoï la pau son front d'espigues,
i l'amistat entre tots dos cimenti;
i per altres perquès de gran prestigi,
quan haurà vist i conegut les lletres,
doni, sense voler altres clarícies,
ràpida mort als emissaris, sense
temps de confessió.
Com segellàreu?
El Cel fins en això fou provident.
Duia el segell del pare en ma escarsella,
que fou model del d'ara a Dinamarca:
pleguí l'escrit com l'altre, el vaig subscriure,
vaig segellar-lo, i el posí en sa plaça;
ningú va veure el canvi. Α l'altre dia
fou l'encontre en el mar, i ja coneixes
ço que passà després.
Així, doncs, ara,
Guildenstern i Rosencrantz són perduts?
Què hi farem! L'ambaixada va encisar-los.
No em graven la consciència: llur desfeta
els prové de llurs pròpies cobejances.
Hi ha greu perill quan el que és baix es troba
entre els assalts d'exasperades puntes
de contraris potents.
Quin rei ens toca!
No et creus que ara ja el tinc sobre mon compte?
Matà mon rei i em pervertí la mare;
botà entre l'elecció i més esperances;
