Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/169

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per a parlar d'ell com es mereix cal dir verament que és la carta o el calendari dels cortesans; car en ell trobareu juntes qualsevulla parts que en un cavaller es vegin.

HÀMLET

En vós, senyor, la definició res deixa perdre. Comprenc, però, que inventariar-lo a la menuda confondria l'aritmètica de la memòria, i no faria sinó bandejar, malgrat la bona vela. En la veritat, però, de l'exalçament, el tinc per un esperit de gran capítol; i sa infusió de raritats i prendes cares, parlant d'ell fidelment, no li doneu consemblant sinó en son mirall. I qui el podria atènyer? Només la seva ombra.

OSRIC

Vostra senyoria parla d'ell infalliblement.

HÀMLET

I la concernencia d'això, senyor? ¿Per què hem d'embolcallar aqueix cavaller amb nostres alès rudíssimes?

OSRIC

Senyor...

HORACI

¿No és possible d'entendre's, parlant un altre llenguatge? Verament, podríeu fer-ho.

HÀMLET

A què ve anomenar aqueix cavaller?

OSRIC

Dieu Laertes?

HORACI

(A part a Hàmlet.) Se li ha buidat la bossa: ja ha despès totes les paraules d'or.

HÀMLET

Sí, ell, senyor.