El rei, la reina i llur seguici es dirigeixen ací.
En bona hora vinguin.
La reina desitja que féu algun gentil compliment a Laertes, abans de l'assalt.
M'està bé l'advertència. (Ix el lord.)
Perdreu la juguesca, mon senyor.
No m'ho penso: des que a França se n'anà, no he deixat d'exercitar-me: porto aventatge, i guanyaré. Però no et pots pensar com tot això em malincora; altrament, no hi fa res.
Doncs, mon bon senyor...
No és més que una follia; però és una mena de presentiment, que tal vegada pertorbaria a una dona.
Si us sentiu amb alguna repugnància, obeïu-la: ja faré jo per manera que no vinguin, i els diré que no esteu ben dispost.
De cap de les passades. Fora auguris! Fins en caure un pardal hi ha providència. Ço que ara ha d'ésser no està per venir; si no està per venir, serà ara; si no ha d'ésser ara vindrà amb seguretat: l'aparellar-s'hi és tot. Puix cap home coneix què és ço que deixa, ¿qué hi fa, deixar-ho més o menys dejorn?
