Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
LAERTES

Ara, senyor, el tocaré.

REI

 No ho penso.

LAERTES (A part.)

I, no obstant, em repugna a la consciència.

HÀMLET

Anem al terç assalt, Apar, Laertes, que sols joguinegeu. Vos ho demano: ataqueu-me amb braó, amb tot el vostre, car temo que em tracteu de criatura.

LAERTES

Ho penseu? Doncs anem.

OSRIC

 Res: ni un ni altre.

LAERTES

Va per vós!

(Laertes fereix Hàmlet. S'abraonen, canvien els
(florets, i Hàmlet fereix Laertes.)
REI

 Separeu-los: estan orbs.

HÀMLET

No: un altre, un altre.

(La Reina cau.)
OSRIC

 Assistiu la reina!

HORACI

Els dos amb sang! Què ha estat, senyor?

OSRIC

 Laertes:
qué ha estat?