Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/179

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
LAERTES

Que jo só pres amb ma sendera;
i justament ma traïdoria em mata.

HÀMLET

Què té, la reina?

REI

 Un cobriment en veure
sagnants els dos.

REINA

 No, no! Fou la beguda!
la beguda!... Hàmlet meu! só emmetzinada!

HÀMLET

Quina viltat! Oh! oh! Tanqueu les portes!
Traïció! Cerquem!

LAERTES

 És aquí, Hàmlet.
Estàs ferit de mort: no hi ha en la terra
cap medicina que curar-te pugui:
i ni mitja hora no et roman de vida!
El traïdô instrument a la mà serves:
la punta sens botó i emmetzinada.
Contra mi s'ha girat la vil astúcia:
só en terra, i ja mai més podré aixecar-me!
Mor del verí la reina! Jo no puc...
no puc més! És el rei, qui en té la culpa.

HÀMLET

També en la punta hi ha verí!... Llavores,
metzina, fes ton fet!

(Punxa repetidament al rei.)
TOTS

Traïció! traïció!

REI

Sols só ferit, amics! Aideu-me, encara!