M'agrada veure-us.
(A. Bernardo). Bones tardes. En bona fe desitjo
saber què heu fet, d'ençà de Witemberga.
M'he sentit vagabund.
Em desplauria
de sentir parla així un enemic vostre;
a l'oïda no em feu la violència
de dar-li fiament d'un reportatge
contra de vós mateix: sé bé de sobres
que vagabund no en sou. Mes ¿quin assumpte
hi teniu, a Elsenor? Hem d'ensenyar-vos
a beure a doll abans de la partida.
Vinguí pel funeral de vostre pare.
Res de burles si us plau, companyó d'aula:
jo em crec que vós, el que heu vingut a veure,
ha estat les bodes de la meva mare.
En efecte, de prop varen seguir-se.
Estalvi, Horaci, estalvi! Les viandes
que als funerals es van servir calentes,
forniren, fredes, el dinar de boda.
Voldria haver trobat al Cel, Horaci,
a l'enemic més cordial que tingui,
abans que haver presenciat tal dia.
El meu pare!... Ara em sembla veure el pare.
On, mon senyor?
