Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

amb el suar de tan gran pô, emmudien
sens gosar de parlar-li. Aquestes coses
horribles m'innovaren amb reserva,
i amb ells la terça nit he fet la guàrdia,
on complint tot allò de l'hora i forma
de l'espectre, fent bones llurs paraules,
l'ombra vingué. Jo he vist al vostre pare:
no són, aquestes mans, més paregudes.

HÀMLET

Mes on va ser?

MARCEL

 Senyor, a l'esplanada on fèiem nostra guàrdia.

HÀMLET

 Vau parlar-li?

HORACI

Jo, mon senyor; però no em va respondre.
Un cop, no obstant, ens va semblar de veure
que ell aixecava el cap i iniciava
un gest d'enraonar, mes aleshores
llançà un gall matiner son cant feréstec,
i, en sentir-lo, l'espectre fugi ràpid,
fonent-se a nostra vista.

HÀMLET

 Cosa estranya!

HORACI

Per ma vida, senyor, que és cosa certa:
tal, que pensàvem que ens esqueia el deure
d'escriure-ho, perquè vós ho coneguéssiu.

HÀMLET

Sí, sí, senyors; mes tot això em pertorba.
Feu guàrdia, aquesta nit?

MARCEL i BERNARDO

 Sí, mon senyor.