Bona idea.
Be m'ha dit que sovint, i no pas d'ara,
et dedica algun temps, i que per veure't
tu. mateix li has fornit llargues estones.
Si és que és així (i així, perquè jo en sigui
previngut, m'ho han contat), jo tinc de dir-te,
que no et comprens ni et mires com pertoca
a la teva honradesa i a ma filla.
Què hi ha entre els dos? La veritat recapto.
Temps ha, senyor, que em ve dient tendreses
de l'afecte que em té.
Del seu afecte!
Parles com una noia encar verosa
que no entén de perills ni circumstàncies.
Et creus això que tu m'has dit tendreses?
Jo no sé, mon senyor, ço que he de creure'n.
Doncs bé, jo t'ho diré: que ets una nina
que amb tendreses es paga, i és moneda
que no és de llei. Fes-te pagar més cara,
o (per no rompre el joc del fer i el tendre)
conseguirás de fer-me un tendre imbècil.
Si m'ha parlat d'amor, ha etat servint-se
de faisons honorables...
Sí, faisons en pots dir. Mes digues, digues.
I els mots acompanyant amb tota mena
de sagrats juraments.
