Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA IV


Esplanada davant el castell


Entren Hàmlet, Horaci i Marcel


HÀMLET

L'aire és punxant de bo: fa un fred que glaça.

HORACI

És un aire que talla, que mossega.

HÀMLET

Quina hora penseu que és?

HORACI

 Les dotze al caure,

MARCEL

No: ja han tocat.

HORACI

 A fe, no les he oïdes.
Llavores ja és a prop l'instant propici
de revelar-se'ns passejant l'espectre.

(Trompetería i qualque canonada dins.)


Què és això, mon senyor?

HÀMLET

 Això és que el rei
vetlla a taula eixa nit, i aixeca el veire
de valent, trontollant en dansa folla;
i, a cada got de Rin que se n'empassa,
trompetes i timbals bramen alhora
el triomf de sa empresa.