Assassinat!
Horrible, sí, com el que més en sigui;
i, a més de paorós, contra natura.
Apressa't de contar-me'l, puix desitjo
més ràpid que el pensar o que un bon somni,
volar a una venjança.
A punt et trobo;
i molt més ensopit hauries d'ésser
que les grasses herbotes que s'ajacen
lliures vora el Leteu, si no et senties
remogut per això. Bé, doncs; escolta'm.
S'és dit arreu que, fent jo a l'hort ma sesta,
em picà una serpent: tot Dinamarca,
amb eix conte forjat de la mort meva,
han vilment enganyat; mes, Hàmlet, sàpigue-ho:
aquella serp que li llevà la vida,
al teu pare, ara porta sa corona.
O, sentit de mon ànima profètica!
Mon oncle!
Sí: eixa bèstia incestuosa
i adúltera, amb enginy de bruixeria,
amb traïdores mercès (¡oh, maleïdes
mercès i enginy, que tenen tanta força
de seduir!) reté a ses lletges ànsies
el voler d'una reina, que semblava
ser la més virtuosa de les reines.
O Hàmlet, com fou gran la davallada!
