Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que coneixen mon fill, llavors poseu-los
qüestions que ja el toquin d'a la vora,
talment com d'una vaga coneixença;
per exemple, dient; Conec son pare,
i un poc a ell. Em compreneu, Rinaldo?

RINALDO

Sí, molt bé, mon senyor.

POLÒNIUS

I un poc a ell — direu; — mes no gran cosa,
i, si és el que vull dir, és molt altívol,
amic d'això i d'allò. Llavors pengeu-li
les invencions que us plagui; cap tan lletja
que el pugui deshonrar: preneu-ne cura;
sinó aquelles maleses i mals passos
que van de companyons i més es saben
entre el lliure jovent.

RINALDO

 El jòc, si us sembla.

POLÒNIUS

Sí, ο el beure, o jurar, ο amic de moure
l'espasa per no res, de barallar-se
o de corre' amb femelles: el que us plagui
d'això podeu dir d'ell.

RINALDO

 Mes això em penso,
mon senyor, que podria deshonrar-lo.

POLÒNIUS

No, en bona fe, car ja hi metreu mesura.
No heu pas d'atribuir-li més escàndol
sinó el que ve d'incontinència franca;
s'entén només mig dir-ne les fallides
amb tanta d'elegància, que no semblin
sinó les taques de la vida lliure;