els flams i salts d'un pensament altívol;
l'ardidesa de sang no encar domada,
que és pròpia del jovent.
Mes... mon senyor...
Que per què ho heu de fer?
Sí, mon senyor: això és el que em pregunto.
Verament, cavaller, eixa és ma astúcia;
i una astúcia que crec immillorable.
l'osant sobre mon fill aqueixes taques
com defectes menuts que hi ha en tota obra
(capiu-ho bé),
aquell amb qui parleu, que teniu cura
de sondejar, si és que per cas ha vistes
qualcuna de les tares nomenades
en aquell jove a qui heu mig dit culpable,
acabarà tot fent, per conseqüència:
—Senyor, tal, o amic meu, o cavaller,
(segons siga l'estil, la terra, el títol,
de l'home amb qui parleu)...
Molt bé, senyor.
Llavors ell farà... ell dirà... qu'és el que anava a dir?
Per la santa missa, jo anava a dir alguna cosa!
On era?
En clourà per conseqüència; en amic, o tal, i cavaller...
