Rosencrantz, Guildenstern: molt ben vinguts.
A part que, ja de temps, volíem veure-us,
nostra precisió d'un servei vostre
ha fet que us demanéssim tan de pressa.
Ja quelcom n'he sentit, de la mudança
que Hàmlet ha sofert. I l'anomeno
així car ni en son dintre ni per fora
s'assembla al qui és estat. Quina és la causa,
— que, no es pas solament la mort del pare, —
que talment ens el faci desconéixer,
no ho puc ni somniar. Per' xo vos prego
que, puix amb ell passàreu la infantesa
i li heu vista de prop la humor de jove,
vulgueu restar ací a la Cort uns dies:
la vostra companyia el podrà atreure
als esbarjos, i, en tant, com vos el mostri
l'ocasió i espigolant com sigui,
arribareu a veure quina cosa,
que ignorem, l'afligeix en tal manera,
per a, bell cop sabuda, remeiar-la.
Bons cavallers: ens ha parlat el príncep
ben sovint de vosaltres, i estic certa
que no hi ha pas vivents altres dos homes,
com els que tinc davant, que ell més estimi.
Si us plagués demostrar la gentilesa
i el bon desig que calen per a estar-vos
