Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
REI

Sempre el pare has estat de bones noves.

POLÒNIUS

Ho creieu, mon senyor? Vos asseguro,
O bon sobirà meu, que faig mon deure
tant per Déu i mon rei com per mon ànima.
I ara us diré que em penso — o altrament,
aquest cervell que tinc no serva flaire
per als rastres polítics tan segura
com mostrà de tenir — que ja he trobada
la vera causa que ha embogit el príncep.

REI

Parla, parla'm d'això, que ja me'n friso.

POLÒNIUS

Primê els ambaixadors: vulgueu admetre'ls.
Mes noves seran postres de la festa.

REI

Fes-los tu les honors, i condueix-los.

(Eixit Polònius.)

Em diu, cara Gertrudis, que ha trobada
la font de ço que a vostre fill trastorna.

REINA

Em temo que només hi ha la cabdal:
la mort del pare i la cuitosa boda.

REI

Bé, això ja ho porgarem.

(Torna Polònius amb Voltimand i Corneli.)

 Ben vinguts sien
tan bons amics! Digueu-me: ¿quines noves
porteu del germà nostre de Noruega?

VOLTIMAND

Que us retorna agraït vots i desigs.
Maná, tot just el vérem, que finissen,