Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

les lleves del nebot: li feren creure
que es feien per anar contra Polònia;
mes, en veure-ho millor, no tingué dubte
que foren per a batre vostra altesa.
Llavors s'enfelloní de què, veient-lo
vell, malalt i impotent, el conduissen
amb falsedats, i despatxà de pressa
l'arrest de Fortimbràs, el qual, per últim,
va sotmetre's, rebé les reprimendes
del noruec, i va jurà a son oncle
no fer armes jamai en contra vostre.
D'això el vell rei noruec tant va alegrar-se'n,
que en renda li assignà tres mil corones,
encomanant-li d'esmerçar les lleves
fetes abans, contra el polac, pregant-vos,
com ací es diu, (Li dóna un paper.)
 que us plagui de donar-li
pas lliure en vostre regne per l'empresa,
amb tots els requisits i assegurances
consignades ací.

REI

 Me plau moltíssim;
i, en una ocasió més escaienta,
ja llegirem i donarem resposta
meditant eix assumpte. Tant i mentres,
mercès per ço que heu fet amb tan bon èxit.
Reposeu: eixa nit ja en farem festa.
Ben tornats!

(Ixen Voltimand i Corneli.)
POLÒNIUS

 Puix l'empresa s'és ben closa;
expostular, mon sobirà i madama,
la majestat com ha de ser, quins deures
li escauen, i el perquè és el dia dia,
la nit nit i el temps temps, bo només fóra
per fer malmetre el temps, la nit i el dia.