del teu món; eix amor no pot pas ésser.
I llavors li he donat els meus preceptes,
que romanes tancada a totes hores,
sens rebre lletres ni acceptar obsequis;
i ja ha tocat el fruit dels meus avisos:
un cop ell refusat — breu és la història, —
tristesa de primer, després desgana,
l'insomni consegüent i el tornar dèbil,
fluixedat de cervell, i, així tombant-se,
parar en la follia que se'l menja
i a tots ens afligeix.
¿Penseu que siga
talment així?
Probablement, pot ésser.
¿S'ha escaigut, algun cop (voldria veure-ho)
que hagi dit — És així, amb greus paraules
i que de sè altrament vinguessin proves?
Que jo sàpiga, no.
(Signant son cap i ses espatlles.) — Si així no fos
ja poden separar-me aquest d'aquestes.
Aidant les circumstàncies, jo he d'atènyer
l'oculta veritat, ni que s'amagui
al centre de la terra.
I ¿qué hem de fer,
per anar endavant?
Moltes vegades
ja sabeu que es passeja hores senceres
aquí, a la galeria.
