Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
GUILDENSTERN

Honrat senyor meu!

ROSENCRANTZ

Mon estimat senyor!

HÀMLET

Excel·lents amics meus! Gom va, Guildenstern? Ah, Rosencrantz! Bons minyons, com esteu?

ROSENCRANTZ

Com uns fills ordinaris de la terra.

GUILDENSTERN

Feliços de no ser massa feliços: no som caps del capell de la Fortuna.

HÀMLET

Ni soles de sa sabata.

ROSENCRANTZ

Tampoc, mon senyor.

HÀMLET

Llavors viviu allà per sa cintura, en el terme mig de sos favors.

GUILDENSTERN

A fe sí: som sos íntims.

HÀMLET

En les ínfimes parts de la Fortuna? Ben segur: és una folla fembra. Quines noves porteu?

ROSENCRANTZ

Cap, mon senyor, sinó que el món es va tornant honrat.

HÀMLET

Llavors és que s'acosta el dia del Judici. Mes la nova vostra no és pas certa. Permeteu-me preguntes més