Això és el que haveu de dir-me. Vos en conjuro: pels drets de companyonia, per les consonàncies de nostra joventut, per nostre sempre servat afecte, i per allò més estimat que un millor conjurant pogués també retreure-us, digueu-me, clar i franc, si és que us han enviat a cercar o no.
(A part a Guildenstern.) Què hi dieu?
(A part.) (Guarda't, que et tinc l'ull al damunt.) Si m'estimeu, no m'oculteu res.
Mon senyor, ens vingueren a cercar.
Jo us diré perquè: d'aital manera, anticipant-me, us llevaré de descobrir-vos, i vostra discreció amb el rei i la reina no canviarà de ploma. De fa poc temps (no sé perquè) jo he perdut ma alegria, renunciant a totes les distraccions acostumades; i això, realment, ha pesat tant sobre mon caràcter, que aqueixa esplèndida fàbrica, la Terra, m'apar només que un promontori estèril; aqueix dosser excellent, l'aire (mireu), aqμeix gran firmament suspès per tot, aqueixa volta majestuosa realçada amb focs d'or (què us diré!), no em sembla altra cosa que una sutza i pestilent arreplega de vapors. I l'home? ¡Quina obra mestra és! En sa raó, que noble! que infinit en facultats! En sa forma i moviments, que admirable i expressiu! En l'acció que paregut a un àngel! En intel·ligència, que paregut a un déu! És l'ideal dels animals creats! és la beutat del món! Per a mi, no obstant, ¿qué és i què val, aqueixa quinta essència de pols? L'home no em plau, no: ni tampoc la dona, per més que amb vostre somriure sembleu dir-m'ho.
