No, verament; no tant.
D'on els ve? És que es rovellen?
Què és cas! Llurs esforços van com cal; mes ara hi ha, senyor, una llocada de criatures, de falconets en borrissol, que escridassen les millors obres, essent estrepitosament aplaudits: estan de moda; i tant malparlen dels teatres ordinaris (com ells en diuen), que gent d'espasa hi ha que se n'empaordeixen dels ànecs-poll, i es retreuen d'anar-hi.
Com! són infants? Qui els sustenta? Com se'ls paga? ¿Poden seguir llur tasca més temps del que els permet la veu? I ¿no diran després, quan arribin a còmics ordinaris (com és de creure, si llurs mitjans no milloren), que llurs autors els han perjudicat fent-los cridar contra llur pròpia successió?
A fe hi ha hagut soroll per les dues bandes; i el públic no se'n fa pecat, d'excitar-los a barallar-se. Per algun temps no s'ha pas fet diner amb cap comèdia si poeta i comediants no han anat a cops de puny.
Es possible?
Oh! hi ha hagut manta esgratinyada de cervell.
I els nois tiren avant?
Sí, que hi tiren, mon senyor: amb Hèrcules i sa càrrega i tot.
