Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
HÀMLET

Vès:
 «Una hermosa filla, una només,
 que ell amava molt.»

POLÒNIUS

(A part.) Sempre ma filla!

HÀMLET

Tinc raó, vell Jeftè?

POLÒNIUS

Si em dieu Jeftè, mon senyor, és perquè tinc una filla que molt amo.

HÀMLET

Ca! no se'n segueix això.

POLÒNIUS

Què se'n segueix, doncs, mon senyor?

HÀMLET

Vès:
 «Déu ho vol, per atzar;»
i, després, ja sabeu,
 «era d'esperar i arribà a passar.»
La primera estrofa de la piadosa cançó vos en dirà més; car veu's ací mos compendis ja arribats.

(Entren quatre o cinc comediants.)

Ben vinguts, mestres: sigau tots molt ben vinguts. M'alegro de veure-us amb salut, bons amics. O vell amic! ta cara ha tret serrell, de l'últim cop que et viu ençà. Vens a plantar-me cara a Dinamarca? Què és, això, ma jove mestressa i dama! Per la Verge! Vostra senyoria està més prop del cel que la darrera vegada que us vaig veure: almenys ho fa l'alçària dels tacons. Déu vulgui que vostra veu, com les peces d'or que no corren, no tingui mosses en el cantell. Tots ben vinguts, mestres. Disposem-nos, com els falconers francesos, a caçar ço que