cau ara sobre Príam.
Fora, fora, Fortuna, mala dona!
Déus tots! units en sínode, lleveu-li
son poder! Feu-ne trossos, de les liantes
i dels raigs de ses rodes, perquè rodi
de dalt dels cims del cel fins als abismes
dels esperits d'infern!»
És massa llarg.
Això diria, el barber, de vostra barba. Segueix: t'ho prego. Ell està per una giga o les històries verdes o, si no, s'adorm. Vés dient: arriba al passatge d'Hecúba.
Mes qui hagués vist la malforjada reina...
La malforjada reina?
Està bé: la malforjada reina està bé.
... córrer descalça, arreu, batent les flames
amb plor cegant; un tros de lli a la testa
que ans cenyí diademes; sols vestida,
sobre els lloms, secs d'excés de parieratge,
d'un cobrellit nuat a correcuita;
qui ho hagués vist, amb verinosa llengua
a la Fortuna hauria dit traïdora.
Mes si talment els déus l'haguessin vista,
quan ella veu a Pirrus amb l'espasa
fent a bocins de son marit els membres,
llançar de prompte un crit espaventable
(si les coses mortals poguessin moure'ls),
els ulls cremants del cel esdevindrien
lletosos, i apenats els déus mateixos.»
