Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/91

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

(Marxa danesa: trompetería. Entren el Rei, la Reina, Polònius, Ofèlia, Rosencrantz, Guildenstern i altres.)

REI

Com esteu, cosí Hàmlet?

HÀMLET

En bona fe, molt bé: fet plat de camaleó. Em nodeixo d'aire, de promeses falses. Així no podríeu engreixar capons.

REI

Res tinc que veure amb eixa resposta, Hàmlet: vostres mots no van per a mi.

HÀMLET

No, ni per a mi tampoc. (A Polònius.) ¿No m'haveu dit, senyor, que un cop vàreu representar comèdia a la Universitat?

POLÒNIUS

Cert és, mon senyor; i em judicaren un bon còmic.

HÀMLET

Quin paper vàreu fer?

POLÒNIUS

Vaig fer de Juli Cèsar: em mataven al Capitoli: em matava Brutus.

HÀMLET

Era un brutàs paper, el seu, matant allí un vedell tan gros. Són apunt, els actors?

ROSENCRANTZ

Sí, mon senyor: sols esperen vostre avís.

REINA

Vina ací, fill meu: asseu-te a ma vora.

HÀMLET

No, mare meva: hi ha ací un metall més atractiu.

(Signant Ofèlia.)