Oh! no! Dos cops dos mesos.
Tant de temps fa? Doncs que el diable vagi de dol, car jo he de vestir-me de roba clara. O Cels! dos mesos ha, i encar no és oblidat! Aleshores cal esperar que la memòria d'un gran home el sobrevisqui un bon mig any. Mes, per Maria santíssima!, que no s'oblidi de bastir alguna església; car altrament patirà de que se'n recordin com del cavallet de cartró, que diu l'epitafi:
ja ningú se'n recorda
del cavall de cartró!»
(Entra un Rei i una Reina molt amorosos: la Reina abraçant-lo a ell, i ell a ella. La Reina se li agenolla amb grans protestes. Ell l'aixeca, inclinant el cap fins a tocar son coll. S'ajeu ell sobre un llit de flors; i, en veure'l adormit, ella se'n va. Entra llavors un personatge que lleva la corona al Rei, el besa, li degota unes metzines a l'orella, i s'escapoleix. Torna la Reina, veu el Rei mort, i es debat apassionadament. L'Emmetzinador, amb dos o tres actors muts, entra de bell nou i fa extremituds de pena amb ella. S'enduen el mort. L'Emmetzinador fa la cort a la Reina i li ofereix presents. Ella sembla refusar de prompte, i després accepta.)
Què vol dir, això, mon senyor?
Verament, un fosc mal-hecho: una malesa.
