l'amor ens uní els cors, i nostres mans
l'Himeneu, estrenyent amb sagrats llaços
l'afecció mutual de nostres braços.
I altres tants lluna i sol en puguin fer,
gaudint nosaltres nostre amor sincer.
Però, pobra de mi!, d'un temps ençà
vos veig tan trist i malaltís, que ja
temo per vós. Mes, enc que us parli així,
no us apeneu ni en féssiu cas, de mi:
les dones temen segons és l'amor.
0 molt o gens: va per extrems, senyor.
Del meu amor ja en teniu coneixença,
i és tal l'amor com abans la temença.
En gran amor, d'un petit dubte tems;
i en créixe' el dubte creix l'amor ensems.
Temo, amor meu, de perdre't, i aviat:
les meves forces m'han abandonat,
i tu viuràs en eix bell món, després,
volguda i honorada; i si escaigués
que un bon marit trobessis...
Jamai, no!,
que eix amor, en mon pit, fóra un traidô.
Damnada siga amb un segon marit!
La que altre en pren, és que el primer ha occit.
(A part.) Absenta! absenta!...
D'un segon casament, la part major
són motius d'interès, i cap d'amor:
occiria altre cop el mort marit
quan em besés un altre espòs al llit.
