Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que ermitana presó em sigui alegrança,
que el dany que esgrogueeix la faç joiosa
deixi ma il·lusió rompuda i fosa,
i ací i allà m'acori etern penar,
si, un cop vídua, torno a emmaridar!»

HÀMLET

I si ara manqués a son jurament?

CÒMIC REI

«Fort heu jurat! Deixeu-me un poc, aimia:
em sento tèrbol, i oblidar voldria
aquest jorn tedios, dormint. (S'adorm.)

CÒMICA REINA

 Que us bressi,
bon sòn; mai la dissort se'ns atravessi.»

(Ix la Còmica Reina.)
HÀMLET

Senyora, que us sembla, la comèdia?

REINA

Em sembla que la dama fa massa protestacions.

HÀMLET

Sí, però complirà sa paraula.

REI

Coneixeu l'argument? No conté pas res que ofengui?

HÀMLET

No, no: tot és de per riure; emmetzinen de per riure; i per a res del món hi ha ofensa.

REI

Com s'anomena, la comèdia?

HÀMLET

La ratera. Ben entès: metafòricament. Eixa obra és la imatge d'una mort que s'acomplí a Viena. Gonzago