és el nom del rei; el de la seva muller, Baptista. De seguida ho veureu: és una mala peça! Mes ¿qué hi fa? A vostra majestat i a mi, que tenim l'ànima neta, no ens afecta: (Entra Llucià.) Aqueix és Llúcia, nebot del rei.
Sou tan útil com el chor, mon senyor.
Podria fer d'intèrpret entre vostre amador i vós, si pogués veure jugar els putxinel·lis.
Sou punxent, mon senyor; sou punxent.
Prou us costaria, si m'haguessiu d'esmossar.
Millor i pitjor.
Talment així us passarà amb els vostres marits. Comença, assassí: prou de damnades ganyotes, i comença, mala pesta. Anem: «El corb cridaire està clamant venjança.»
«Negre intent, llesta mà, metzina i hora: tot s'ajusta a plaê; ningú a la vora. Verí d'arrels a mitja nit col·lectes, i amb baf d'Hècate vil tres cops infectes: amb ton màgic poder i acció espantosa, ràpid usurpa vida sanitosa.»
L'emmetzina en el jardí per suplantar-lo. Es diu Gonzago. És una història vera, escrita elegantment en italià. Veureu ara, tot seguit, com l'assassí es fa seu l'amor de la muller de Gonzago.
