Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
OFÈLIA

El rei s'aixeca!

HÀMLET

I ara; s'espanta d'un fals incendi?

REINA

(Al Rei.) — Com vos sentiu, mon senyor?

POLÒNIUS

Detureu la comèdia.

REI

Feu-me llum! Eixim!

TOTS

Llum! llum! llum!

(Ixen tots menys Hàmlet i Horaci.)


HÀMLET

«Mentre s'esmuny plorant el cérvol ja ferit,
 va el cervolet trescant:
 cal que hi hagi desperts mentre altres són al llit;
 i així va el món rutllant.»
Això, amic, amb força plomes i un parell de grans llaços a les sabates, si la Fortuna se'm girés d'esquena, ¿no és cert que em podria fer entrar a la part en un escamot de còmics?

HORACI

A mig punt.

HÀMLET

A punt sencer, vos dic.
 «Car deus saber, Damon volgut,
 que eix reialme ha perdut
 al mateix Jove. I ara regna aquí
 un vertader... gall dindi.»

HORACI

Bé podíeu posar-hi consonant.