L'agricultura font fecunda de riquesas, mare de tots los arts, manantial d' ahont s' deriva l' ben estar de tots los pobles y l' esplendor del Reys, es un art sobre cuals progresos deu desvetllarse no sols l' pagés y l' propietari, si que també tot altre home amant de sa patria y de sa propia utilitat, per l' interés que tots reportam de sos auments y adelantos.
Un poble es mes ó menos rich en proporció de lo que es mes ó menos aficionat al treball de la terra. Observem sino á nostra Cataluña y á algunas altres provincias d'Espanya y formem entre ellas nostras cornparacions. Veurem á aquella que á pesar de l' aridés y esterilitat de sas terras, á pesar de la sequedat y asperesa de sas montanyas, s' distingeix entre Ias demes en riquesas y auments, mentras qu' estas altres ab tota sa feracitat y bona disposició Ias mirem pobres, infelisas y cuasi exhaustas de recursos per sa propia subsistencia. ¿Putx qué es aixó sino la major ó menor afició á l' agricultura?
Convensut jo d'esta veritat de la que voldria estesen
