Pàgina:Instrucció per cultivar l'arrós de secá en las provincias d'España (1831).djvu/8

deixantlo en infusió per espay de vint y cuatre ó mes horas, y trayent ó despreciant per buits ó inutils los grans que quedian nedant sobre de l' aigua. (Alguns acostuman posar fems en l' aigua y estan en lo concepte de qu'aixis surt mes nutrit y que naix millor.) Aixis que's trau lo gra de l'aigua se neteja y se separan y trahuen ab cuidado tots los altres grans, ab que sol estar mesclat l'arrós.
 La sembra pot ferse de dos maneras, ó be en tendas per trasplantarla despres, ó desde luego en los bancals en qu' ha de criarse y granar. La terra de las tendas ha de estar ben esterrosada y desmenusada , y encara que con­vé que sia de bona cualitat, no obstant no deu ser molt superior ni estar mes afemada y beneficiada que aquella en que s' ha de fer despres la sembra á fi de que las ditas plantas no tinguian tant sentiment ó no estiguian menos regaladas despres de sa transplantació. L' arrós s' pot sembrar en las tendas esparramantlo ab la ma, com s' fa ab altres grans ó be plantantlo á sochs de dos dits de fondo bastant units, pero procurant que las plantas no nasquian espesas, ni arribian á enllasarse ó enredarse sas arrels á fi de que no s' malmetian al temps de traurerlas per lo transplant. Los grans deuhen quedar poch enterrats perque nasquian mes prompte y millor. Res importa que la terra estiga seca ó que sia humida, ab tal que puguia sembrarse; pero aixó practicat deurá regarse abundanment.
 Las sembras que s' fan d' asiento en los bancals poden ser en clots ó en sochs, y los bancals poden ser plans ó fer esquena, bé que en estos se necesita menos aigua per regar que en los altres. Cuant se sembra ab clots, se forman es­tos de la extensió de cuatre á sis dits de llargaria y s' posan dins d' ell sis ó vuit grans d' arrós un poch apartats lo un del altre. Si s' fá la sembra en sochs ó per fileras, s' señalan aquestas en tota l'estensió dels bancals ó á la distan­cia de mitx palm unas d'altres y s'enterra lo grá lo ma­teix que per lo método anterior á la fondaria d'un dit y