Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 149 —

 Sagrada inspiració, recull las alas
sobre l' dòll de la fé qu' engendra 'l cor.
La fé que naix del esperit qu' ecsalas;
la fé , verge de llum del mèu amor,
es qui 'm transporta á las divinas salas,
es per qui adoro 'l tèu poder, Senyor.
Santuari esplendent, tú m' engrandeixes,
puig del centro del cor, pura fé, creixés.

 Sols Dèu es infinit!... Ell que disposa
del sèr y del no sèr de tòt mortal;
Ell que dòna la fe, que de fe gosa;
Ell, principi del be, terme del mal,
dará als mèus cants inspiració ardorosa,
dará al afligit cor la fe immortal,
y en lo moment postrer de ma agonia
alsará al Paradis l' ánima mia.

 (De Don Mariano Fonts.)