Aquesta pàgina ha estat validada.
I.
Del mar vermell allá en Orient la lluna
entre núvols de foch sortía un jorn;
inflánt las onas inundava realmes,
cobrint de dol los temples del Senyor.
Fins la Grecia, perduda la esperansa,
mirava al turch matántne sos recorts;
al astre del Islám brillar fatídich,
y transmontar del Gólgota lo sol.
