Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/228

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Carme

   Jo treballaré vora teu. Treballarem tots dos per ell! Que ho sents? Pel nostre filló! I el soroll de la llençadora l'adormirà com un breçol, i l'hi posarem a la vora pera que'l vegi, pera que senti'l seu tic-tac al despertar-se a la vida, i quan sigui gran l'estimi! I ho serà, de gran! Gran com tu, amb els ulls del color dels teus, i alegre com tu, i honrat com eres abans d'anar an aquelles terres, que t'han fet tornar dolent i a mi desgraciada! (Plora.)

L'heroe

   Bé, no ploris. M'estimo més cops que llagrimes! Comprenc que es veritat lo que dius. Sí, que ho es. Jo era un altre, quan vaig marxar: no bevia, no sabia ni de jugar; fins era covard, i ja no me n'amago de dir-ho. El primer cop que vaig entrar en foc tremolava, t'ho juro!, fins tremolava! Però després no sé què devia passar, si va ser la flaira de polvora que devia emborratxar-me, o el fum, o el maligne esperit de la guerra, que ja no vaig tenir aturador: o batallar o jeure; o beure o jugar! La