Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/247

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Andreuet
(mirant fixament a la Carme)

   Jo aquí hi vivia atormentat d'un mal que no podreu mai entendre!

Carme (suplicant)

   Andreuet!...

Andreuet

   No parlo per ningú: parlo... per parlar; parlo... perquè ja tindré temps de no dir res! Quatre anys de temps; i am quatre anys u'hauré de callar moltes de coses!

Senyor Tomas

   Vaja, anem a cercar el Sargento i deixem-nos d'escenes tristes. El soldat, al marxar, necessita veure cares contentes, que comprengui que l'acompanyem de lluny, que vegi clar que, encara que no'ns moguem, ja'l seguim am l'intenció...