Aquesta pàgina ha estat validada.
ESCENA IX
Carme
A mi'm toca! Mata-m a mi, d'una vegada!
L'heroe
Qui ets tu? La meva dòna? (Riu.) Ja, ja, ja! En tinc tantes com vui, de dònes. I mellors que tu, ho sents? Mellors que tu! Tu treballant te revelleixes, i la cara se t'arruga; i jo'n tinc que sempre són blanques, sempre blanques i sempre esperen els heroes!
Carme
Doncs, vés a trobar-les, miserable! Vés-te'n, o vés-hi, o dóna-m una arma i et mataré, o em mataré, que al món tots dos no hi podem viure!
