Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




VII



Durant aquells set mesos, el defalliment de la viuda anà augmentant al compás de les contrarietats que per tots cantons li eixien. Queien redits, i els deutors, uns apurats de debò, altres envalentonats per la falta de D. Magí, de qui no gosaren riure's, com a curial que era, no pagaven; els manuals havien desaparegut ja a mans del notari nou; l'oncle del difunt seguia en cartes i més cartes amenaçant amb acudir als tribunals, si no se li restituía la part de llegitima gravada, i no cal dir que'l castell continuava en poder de l'Escanya-pobres, ben lluny del pensament de compradors ni llogaters. Donya Tuies sentia l'engunia de qui ha caigut al mig del mar i no veu sinó un vaixell a l'horitzó, però lluny lluny, que potser ni a temps arribarà pera lliurar-la de les famolenques ones. Que'l