Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Roca, vora 'l Portal Gran, i a vint passes del Pallol, obrí l'Olaguer. Perquè, qui era l'Olaguer? Amb quins poders comptava? Veus-aquí les preguntes que's feia tothom, l'enigma que capficava als de Pratbell al passar pel carrer de la Roca. ¿L'Olaguer, aquell minyó traginer, fill de qui sab ont, que fins ara ha menat matxos? Si es més pelat que una rata! Si encara en el cabell du rastre de les pallices ont dormia! D'ont ha tret els diners?
 Era verament extrany que, mentres els altres traginers, fills de la vila, havien d'emigrar o junyir-se a oficis més grossers, aquell foraster sense nomenada tingués forces i pit per obrir un magatzem. N'hi havia que, per explicar el misteri, recordaven el nom de coquí que entre'ls de l'ofici disfrutava l'Olaguer, i el senyalaven a llurs fills com exemple de previsió i estalvi digne d'imitar-se. D'altres, malpensats, que mai ne manquen, atribuíen la seva riquesa a una malifeta: recordaven a cau d'orella que, temps enrera, un senyor que l'Olaguer acompanyava al Remei morí estimbat, i el matxo no rebé ni una rascada... No faltava qui mirés el nou graner com testaferro d'algun gat-vell que qui sab per quins fins no volia treure la cara. Per fi, els que's creien més espavilats, tot s'ho explicaven amb l'omnipotencia momentania de l'ambició,