Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/27

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Mercè

   Tu haguessis pujat tant!

Joan

   Ja us he dit que ell i jo no anavem pel mateix camí. Ell anava allí on volia, i jo... allí on me duien. Jo era dels que sitiaven els pobles, i ell dels que assaltaven les cases. A mi'm deien: «Fes sentinella. No't moguis, no't moguis fins que't corquis, fins que l'humitat t'estobi'ls òssos, fins que caiguis, fins que la febre't faci petar de dents». Jo era dels que vigilava... i no sé lo que vigilava: l'enemic... lo que'n deien l'enemic. I quan estava cançat, l'enemic, quan estava mort com jo, fred com jo i febrós com jo, allavors me deien: «Pudreix-te!» I entraven els homes frescos, els del noi, i recullien les engrunes, i amb el foc de les ruïnes encenien el cigarro.

Ramona

   Però'l noi no ho era d'aquests.