Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llar-se sobre ls pals. Però la nau s'aixecava i tornava a caure en la mar escumejant. La dòna d'aigua trobava la cosa divertida, però ls mariners estaven tristos. El navili grinyolava, les fustes amples se doblegaven sota ls cops violents. L'arbre mestre va trencar-se pel mig com una canya, i el navili va caure de costat mentres l'aigua entrava a dins.
 La fada va comprendre llavores que ls omens estaven en perill: ella mateixa va aver d'anar amb compte amb les despulles que estaven dispersades. Un moment va fer tanta fosca que no va distingir res. Però, a la claror d'un llampec, va reconeixer cada una de les persones del navili. Va cercar sobre tot els ulls del jove princep i quan el navili va naufragar, el va veure com s'enfonsava.
 Va alegrar-sen primer, creient-se que l trobaria allà baix; però va recordar-se que ls omens no poden viure dintre l'aigua i així el princep ja seria mort quan arribaria al castell del seu pare. Ell morir? No, de cap manera! Va nedar entremig de les despulles oblidant completament que la podien matar. Va llançar-se sota l'aigua, va apa-