Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

reixer a la superficie, i va acabar per agafar el jove princep que apenes podia sostenir-se sobre la mar furienta. Els seus braços i les seves cames quasi ja no tenien força. Els seus ulls blaus se cloïen i s'auria mort si la dòna d'aigua no agués anat a ajudar-lo. Va aguantar-li l cap fòra de l'aigua, i va abandonar-se a la mercè de les onades.
 Al matí la tempesta avia passat, però no quedava cap rastre del navili. Vermell i radiant el sol va aixecar-se sobre la mar. El princep semblava viure encara, però ls seus ulls romanien closos. La dòna d'aigua va besar-li l front; li va semblar que era l'estatua de marbre del seu jardí.
 Va continuar besant-lo així, i desitjant ferventment que li tornés la vida.
 Va percebre llavores la terra amb altes montanyes blaves, en el cims de les quals brillava la neu com si hi aguessin cignes adormits. Al peu de les montanyes, vora la costa, hi avia magnifiques forestes verdes i una iglesia o convent (no 'u sabia de segur), però en tot cas una llar.
 Llimoners i tarongers creixien en el jardí i davant de la porta grans palmeres. La mar