teva cua de peix, i al seu lloc tindras dos peus com els omens, per a que l princep t'estimi i parteixi la seva ànima amb tu. Arribes a temps, justament: la nit passada no auria pogut servir-te abans d'un any. Vaig a preparar-te la beguda. Tu nederas fins a la terra, arribaras a la platja, i la beuras d'una tirada. Tot-om que 't vegi dirà que ets la més bella noia dels omens. Tindras un caminar alat, més lleuger que l de qualsevol dançaire; però a cada un dels teus passos tindras la sensació que camines sobre l rostoll punxant i que ls teus peus sagnen. Si vols sofrir tot això, jo puc ajudar-te.
— Accepto — va dir la sirena amb una veu tremolosa.
I pensava en el princep i en l'ànima immortal.
— Però pensa-y bé — va dir la bruixa. — Un cop auras pres la forma umana, no podras redevenir sirena: mai més podras tornar a veure tes germanes ni l castell del teu pare. I si no guanyes l'amor del princep fins a devenir-li més estimada que pare i mare, i fer unir les vostres dugues
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/26
Aquesta pàgina ha estat revisada.
