Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

esposa per guanyar una ànima immortal, sense la cual cosa devindria escuma de la mar el dia que l rei se casaria.
 — No m'estimes més que totes les altres? — semblaven dir els ulls de la petita sirena, quan ell l'estrenyia en els seus braços i la besava sobre l front.
 — Sí — deia l princep: — ets la que jo prefereixo, perquè tens un cor excel·lent. Ets la meva amiga millor i t'assembles a una noia que vaig veure un dia, i que certament no tornaré a veure més. Jo anava en un navili que va enfonsar-se. Les onades varen dur-me a la platja prop d'un temple on nombroses noies estan donades al servei de Déu. La més jove va trobar-me a la platja i va salvar-me de la mort. No més l'he vista una vegada, però es la sola que jo puc estimar. Tu t'hi assembles i tu fas reneixer per mi la seva imatge. Està donada al servei del temple, però t'ha enviat a mi com un missatge d'amistat. No ns veurem mai més.
 — Ah! no sab que soc jo qui li va salvar la vida! — pensava la petita sirena. — Jo l'he portat a travers les onades fins al bosc on hi ha l temple. Vaig esperar, darrera