rim. Quan durant trescents anys hem fet tot el bé que està en el nostre poder, obtenim una ànima immortal, i podem disfrutar de la felicitat eterna de l'ome.
— I jo?
— Tu, pobra petita sirena, has sofert tant i has fet tant de bé, que t'has tornat filla de l'aire, i ara pots, fent bones accions durant trescents anys, obtenir una ànima
immortal.
La petita sirena va aixecar vers Déu les mans transparentes, i per primera vegada ls seus ulls s'ompliren de llàgrimes.
Sobre l navili, el brugit i l'animació varen començar. Va veure l princep i l'ermosa princesa que la cercaven; inquiets miraven l'aigua escumejanta com si sabessin que s'avia llançat a les onades. Invisible la sirena va besar el front de la princesa, va somriure al princep, i va volar amb les altres filles de l'aire sobre un nuvol roig que passava pel cel.
— Dintre trescents anys planareu així en el reialme de Déu!
— Podem ser-hi abans — va dir una de les filles de l'aire.
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/42
Aquesta pàgina ha estat revisada.
