— Jo no m preocupo per re — va dir l'Ombra. — Per això m vaig engreixant. Això es el que ha de buscar tot ome raonable. No sabeu prendre-us les coses tal com s'han de prendre. Si continueu així caureu malalt. Viatgeu. Precisament jo marxo. Voleu acompanyar-me? Seria ben agradable per a mi tenir un company de viatge. Voleu ser la meva Ombra? Això seria per a mi un gran plaer. Vos pago l viatge.
— Seria abusar...
— Ba! Això depèn de com se pren! Un viatge us faria bé.
— Però es insolent de prendre-m per la vostra Ombra!
— Així va l món, i sempre serà així.
L'Ombra va allunyar-se.
El Savi realment no anava bé. Els dubtes el corsecaven. El public feia tant cas del que deia sobre la Veritat, el Bé i la Bellesa com una vaca d'una nou moscada.
Va acabar per caure verament malalt.
— Gairebé sembleu una Ombra! — li deien els seus amics.
El Savi tremolava ad aquesta idea.
L'Ombra va tornar.
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/57
Aquesta pàgina ha estat revisada.
