Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/8

que l sò de les campanes arribava fins ad ella.
 L'any següent, la segona de les germanes va obtenir el permís de muntar a flor d'aigua i de nedar-hi al seu arbitre.
 Va arribar-hi just a l'ora de posta de sól. Segons ella era la cosa més meravellosa que avia vist mai. Tot el cel, deia, semblava esser d'or i els nuvols eren d'una bellesa impossible de descriure, ni aproximadament. Se coloraven de vermell i de violeta. Al demunt de l'aigua, per la banda de ponent, volava un vol de cignes selvatges semblant a una llarga vela blanca. Se varen perdre en aquesta direcció. Després el sól va enfonsar-se dins la mar, i les lluissors s'apagaren sobre l'aigua i sobre ·ls nuvols.
 L'any següent, la tercera de les germanes va poder muntar a flor d'aigua. Era la més ardida de totes cinc. Va anar tot nedant, a un gran riu que 's llançava a la mar. Llavors va veure turons plantats de vinyes magnifiques. Castells i ciutats, se li apareixien a través de les forestes. Els ocells cantaven i el sól era tant calent, que sovint va aver de submergir-se dins de l'aigua per refrescar-s'hi la cara.