Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Va tornar a veure la capsa on estaven tancats els seus germans; va veure l'encisador espectacle de l'ermós castell de cartró amb la gentil dançaire que coratjosament s'aguantava sempre amb una sola cama, com ell. Va sentir-se emocionat fins al punt d'aver de plorar; però les llagrimes aurien sigut de plom, i això no auria sigut correcte.
 Bruscament un dels nois va agafar el nostre soldadet i el va llançar a l'escalfapanxes, sense que ningú li u pogués impedir. Després va dir que avia volgut saber si l soldat se salvaria tant bé del foc com de l'aigua.
 Jo crec, perxò, que aquesta acció tant lletja li avia sigut aconsellada pel gnom dolent.
 L'escalfor va anar fent malbé l soldat de plom. El seu uniforme va perdre ls seus bonics colors.
 Llavores va girar els ulls vers la petita dançatriu per assegurar-se de l'impressió que li feia ad ella. Però ella continuava mirant-lo graciosament.
 Desseguida va sentir que s comença-